Abel Martín

Abel Martín (Mosqueruela, Terol, 1931-Madrid, 1993) fou un expert serigrafista. Després de dedicar-se a diversos oficis, marxà a París en 1958 seguint la estela del seu germà Florencio. Allí conegué un grup de joves artistes com Salvador Victoria, Lucio Muñoz, Pablo Palazuelo o Eusebio Sempere… Amb Sempere establirà una estreta relació d'amistat i una col·laboració artística fins al final dels seus dies. Junts aprenen en el taller de l'artista cubà Wifredo Arcay la tècnica de la serigrafia, un aprenentatge "lent i ple de petits secrets", mentre estampen obres dels artistes de la Galeria Denise René: Jean Arp, Auguste Herbin, André Bloc o Victor Vasarely.

Ja a Madrid, tots dos instal·len un taller per estampar les primeres serigrafies artístiques a Espanya. Un complex llibre de Lucio Muñoz amb textures amb arenes atrau, per la seua perfecció, encàrrecs d'altres artistes, sobretot, dels que s'aglutinen entorn del Museu d'Art Abstracte de Conca: Antonio Saura, Fernando Zóbel, José Guerrero, Manuel Millares, Hernández Mompó, Gustavo Torner o Gerardo Rueda. Abel es convertí en referència de l'ofici de serigrafista amb una gran qualitat en la realització d'estampes i llibres bellíssims que eixien dels tallers de Conca primer i del seu taller a Madrid després. Moltes són les serigrafies que sabem estampa, encara que desconeixem el nombre exacte ni per a quants artistes treballa. Gràcies a les donacions de Florencio Martín i als dipòsits de la col·lecció ARS Citerior, de forma generosa, aprofundim en el coneixement.

Des de 1968 a 1972, Abel Martín estampa les seues pròpies serigrafies, apenas una vintena d'obres en tres carpetes titulades Metempsicosis amb textos de Tomás Marco; Musical, amb text d'Enrique Delgado i sis partitures musicals i Xarxes amb un conte de Florentino Briones, a més d'una sèrie de serigrafies soltes. En totes elles treballa des de la geometria, sobre el pla o sobre la corba, per mitjà de llenguatges de programació molt pròxims al Centre de Càlcul de la Universitat de Madrid, en els seminaris del qual participa activament assumint des de llavors, la col·laboració entre artistes com a forma de creació transversal i enriquidora.