Juana Concepción Francés de la Campa (Alacant, 1924 - Madrid, 1990) és una de les artistes més contundents del panorama artístic espanyol de la segona meitat del segle XX, pionera de l'informalisme abstracte i única dona del emblemàtic Grup El Paso. Va exposar en events artístics internacionals tan importants com les tres Biennals Hispanoamericanes, la Biennal de Venècia, fins a cinc edicions, o la de São Paulo. Va exposar en col·lectives junt a companys de generació en el Museu Guggenheim de Nova York o en la Tate Gallery de Londres i en destacades mostres individuals en institucions d'Espanya, França o Portugal, entre altres llocs. Va ser reconeguda per la crítica des de la seua etapa inicial figurativa fins al final de la seua trajectòria, però ha sigut oblidada per la historiografia de l'art. En els últims anys la seua figura s'ha reivindicat amb força, afirmant la seua qualitat i pertinència i en el MACA hem aprofundit en sendues exposicions sobre les seues pintures abstractes.  Ara proposem revisar els orígens de la seua pintura: els anys de formació, la seua etapa figurativa més simbolista i la seua transició personal abans de llançar-se a l'aventura generacional de l'art abstracte. És l'etapa menys coneguda: pintures on la figuració d'influència italianitzant es mou entre el simbolisme contingut i el surrealisme d'arrel metafísica amb figures rotundes i volumètriques de tall geomètric. Entre els temes que presenta hi ha maternitats, retrats de xiquets i dones, famílies i enigmàtics bodegons així com escenes al·legòriques que presenten un aire de misticisme intrigant i que enclouen una espiritualitat que veurem aflorar en etapes posteriors. A nivell tècnic, Francés treballa de forma innovadora per a aconseguir determinades textures i empastos amb la tècnica de l'encàustica on barreja cera, resina i dissolvent sobre un suport rígid, superposant distintes capes de pintura per a "ferir-les" després amb un clau. Una voluntat experimental que romandrà intacta al llarg de tota la seua trajectòria, marcant la seua forta personalitat plàstica.  Juana Francés és la més destacada d'un grup de dones artistes que va començar a exposar en els anys 50 del passat segle i la seua obstinació professional va desafiar la societat del seu temps: un sistema excloent, que relegava la dona a l'esfera domèstica o a papers decoratius en la cultura. Front a un entorn hostil, normatiu i rígid creat per la ideologia social del franquisme, Juana Francés va aconseguir estar atenta a les preocupacions plàstiques i formar part activa d'una generació d'artistes que van revolucionar l'art del seu temps. La seua trajectòria permet hui repensar el paper de les dones en la història de l'art, així com la complexa relació entre modernitat estètica i compromís social.