Cap a 1980 Juana Francés abandona la crítica social per a adentrarse de nou en l'abstracció evocant, amb subtils referències, cometes i paisatges submarins. Una mena de viatge, des del fons del mar fins al cel, amb el cercle i el rectangle com a figures geomètriques essencials. Són obres sobre paper en les quals el moviment i el color esclaten en harmonia lírica amb clara vocació de transcendència.