Selecciona una sèrie d'obres que conviden l'espectador a reflexionar sobre el propi concepte de la reflexió. S'aborden qüestions relacionades amb el reflex, la reflexió, l'espai, la idea o el temps.
La reflexió si deriva del vocable llatí reflectio al·ludeix a les funcions més altes de l'esperit i designa el procés mateix de pensar detingudament en algo amb la finalitat de traure conclusions. No obstant això, si deriva del llatí reflexus al·ludeix al reflex, a la imatge de algo que pot formar-se en una superfície brillant i llisa. Però el reflex dit d'una cosa també significa deixar-se veure en una altra, i projectar-se més allà de l'aparença o fins i tot manifestar-se i fer patent algo que potser fins ara estava ocult.
La finalitat de la visita dinamitzada és adentrar l'espectador en l'obra, fent-lo partícip de la mateixa i convidant-lo a reflexionar amb cada autor a través de la seua particular forma de qüestionar-se la realitat.
Horari:De dimarts a divendres. Període escolar, De 10:00 a 14:00 hores
Durada:90 minuts
Aforament:Grups mínim de 8 alumnes i màxim de 25 o grup classe. Es permeten fins a dos grups en un mateix horari i dia
Tipus d'activitat:Visita taller, Mediació
Modalitat:Al museu
Preu:Gratuito previa reserva
Exposició relacionada
A manera de reflexió
25.01.2013
-
13.04.2013
A manera de reflexió convida l'espectador a reflexionar sobre el propi concepte de la reflexió: acció i efecte de reflexionar, considerar nova o detingudament alguna cosa, meditar, suggerir… però també, sobre l'acció i efecte de reflectir-se. Esta exposició reunia un total de 13 obres de 11 artistes. Tretze obres que mostraven una imatge de la realitat que ens atrapa fascinats per eixe joc de transparències, de velladures, de reflexos… que queden impresos en el sòl, el cristall, el llenç, la taula o la fotografia, demostrant així la fragilitat de lo sòlid i la interacció misteriosa de la llum i l'espai. Però també una reflexió en torn al mateix concepte i funció de l'art; fenòmens artístics que han diluït els límits entre els gèneres i les tècniques derivant cap a una complexitat de lo híbrid, qüestionant lo absolut i detingent-se en el procés conceptual de la representació, on el coneixement, la memòria, la verosimilitud o l'ambigüitat ressonen com un murmuri: suma de paraules, d'ombres i de sorolls que al seu torn, també es reflecteixen.
