Esta obra original i vanguardista, acompanya l'exposició a les obres de la Col·lecció d'Art del Segle XX; s'exhibeix junt a peces molt rellevants del MACA, com Kiki de Montparnasse de Pablo Gargallo, llenços i escultures de Julio González o compartint l'espai vanguardista entre els Miró, Juan Gris, Alexander Calder o Ángel Ferrant.En 1927 René Magritte [Lessines, Hainaut, (Bèlgica), 1898–Brussel·les, (Bèlgica), 1967] es va traslladar a París, on va entaular amistat amb André Bretón i es va convertir en un dels membres més destacats del grup surrealista. Les seues composicions es caracteritzen per la juxtaposició d'objectes quotidians en contextos inusuals, representats amb una pintura depurada de colors clars i fons plans. Esta obra recull un dels seus motius més cèlebres, l'home tocat amb un bombí i sense rostre, que sovint ha sigut interpretat com alter ego del propi Magritte. Ací, la figura apareix duplicada i siluetada per a allotjar, respectivament, un tupida fullatge i un paisatge amb el cel i els núvols com a protagonistes. Esta peculiar mescla entre realitat i ficció produeix una imatge desconcertant, característica de l'estil del mestre belga.En La Belle Société, pintada per l'artista poc abans de morir, superposa dos siluetes d'un mateix personatge, però substitueix la imatge d'un home per contorns que contenen motius naturals i paisatgístics; una vegetació tupida, i davant, un perfil idèntic de platja i horitzó. Les siluetes actuen com si foren dos finestres cap a la realitat exterior; potser s'observen entre ells, potser hi haja una perpetua conversa entre dos tipus de naturalesa diferent que no arriben a entrellaçar-se. Lluny de submergir-se en l'automatisme de la corrent més lliure del surrealisme i sense abandonar, però, el gust per l'oníric o psicoanalític, Magritte dibuixa amb una línia segura, neta, quasi simple, amb formes senzilles en aras de la llibertat i l'expressivitat del pensament.Magritte explicava així la seua concepció de la pintura: "La imatge pintada és, d'una part, la descripció del món visible modificat per una manera de pensar, o bé per altra part, la imatge pintada és la descripció del món visible comprés d'una manera espontània".

Cada any des de 1977 es celebra en el món sencer el Dia Internacional dels Museus el 18 de maig. D'Amèrica a Oceania passant per Europa, Àsia i Àfrica, el Dia Internacional dels museus és l'ocasió per a conscienciar al públic en general sobre el paper dels museus en el desenvolupament de la societat.El lema per al Dia Internacional dels Museus 2018 segons determina l'ICOM este any versarà sobre "Museus Hiperconnectats. Enfocaments nous, públics nous".En un món cada vegada més connectat, resulta impossible entendre el paper dels museus sense tindre en compte totes les connexions que estos establixen. Són part inherent de les seues comunitats locals, del seu paisatge cultural i del seu entorn natural. La tecnologia permet als museus arribar més allà del seu públic habitual a través de quelcom tan senzill com un hashtag. Alguns museus ni tan sols necessiten la tecnologia per a crear noves connexions; per a ells, presentar la seua col·lecció d'una forma diferent i innovadora resulta suficient per a atraure a un públic totalment nou.El Dia Internacional dels Museus 2018 és una oportunitat per a tots els museus del món de buscar nous enfocaments i nous públics a través de l'anàlisi, el reforç i la creació de connexions.