Mori el Merma va ser un espectacle teatral de la companyia Teatre de la Claca dirigida per Joan Baixas i Teresa Calafell amb decorats, màscares i grans titelles dissenyats i pintats per Joan Miró. Durant diversos mesos, Miró va col·laborar en el disseny dels personatges construïts en tela i goma espuma pel grup i en març de 1977, en el propi taller de La Claca i com un membre més del grup, va procedir a pintar-los i decorar-los. L'aventura va ser registrada per la atenta càmera de Francesc Catalá Roca. Després de mesos d'assajos, l'obra es va estrenar en 1978, primer en el Teatre Principal de Palma de Mallorca i després, en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. L'èxit va ser rotund i clamorós. Aquesta "troupe" caòtica i anarquista era la imatge d'un país nou que havia acabat per fi amb la dictadura. En els primers dos anys, des de 1978 a 1980, Mori el Merma es va representar per tota Europa: en el Centre Pompidou de París, en els Riverside Studios de Londres, en la Fondation Maeght de Saint Paul de Vence o en la Sala Olympia de Madrid.La importància de Mori el Merma en la producció de Joan Miró és capital: no és una més de les seues incursions en l'escena teatral, un aspecte artístic pel qual sentia autèntica passió. Es tracta de la representació del personatge d'Ubú ideat per Alfred Jarry, paradigma de tots els dictadors del segle XX, el tirant vulgar i sanguinari que encarna la corrupció i el despotisme i que Miró associava al general Franco. El personatge d'Ubú, que Miró desenvolupa plàsticament a través d'una sèrie de dibuixos i de tres carpetes de litografies, puja a escena amb l'obra de Mori el Merma recollint així el seu ideari polític, transversalment banyat de surrealisme.La història dels ninots de Mori el Merma a Alacant és complicada però appassionant. Quan en 1980, La Claca va desmontar l'obra per a acometer una nova etapa, Miró va accedir que es veneran els decorats inicials: part dels quals van ser dipositades en la Fundació Miró de Barcelona i una altra part, gràcies a les gestions de l'artista alacantí Eusebio Sempere, es van adquirir per la Diputació d'Alacant amb el propòsit de completar la Col·lecció Art Segle XX. Mentre tant, els decorats van ser exposats en 1980 en el Museu de l'Assegurada, no sense friccions entre l'artista i l'Ajuntament com recull la premsa. Després de catorze mesos d'exposició van ser desmontats i emmagatzemats en cistells de vímet que es van retirar per Diputació en 1988 on es van conservar des de llavors. Mai més es van tornar a exposar.

El MACA és un museu viu i dinàmic per això l'equip educatiu ha ofert des dels seus inicis activitats complementàries que done a conéixer els processos creatius i les referències de l'art contemporani. Cada any el museu renova les seues propostes, per als diferents nivells de l'educació reglada. Són projectes relacionats amb les col·leccions permanents i les exposicions temporals. El fi últim de les diferents propostes és afavorir la construcció d'una mirada crítica, aprendre a observar les obres, gaudir de la informació que pot ser útil per a la comprensió i el delecte de cada peça i disposar de les claus necessàries perquè cada alumne s'enfronte sense complexos a l'art contemporani.Des de la seua inauguració l'equip educatiu del museu ha apostat per una educació inclusiva. Al llarg de l'any es desenvolupen múltiples projectes d'atenció a la diversitat i consciència social, la finalitat dels quals ha sigut i és potenciar la integració efectiva i l'accessibilitat real de tots a l'art, a la cultura i al museu. Per a això el museu organitza regularment programes, projectes, visites dinamitzades i tallers per a col·lectius amb diversitat funcional física, psíquica, sensorial, intel·lectual o mental, així com per a col·lectius en situació de vulnerabilitat social.Estem plenament convençuts que l'atenció a tots els públics ha de ser prioritària i d'aquesta forma planegem i planifiquem les activitats educatives, amb la finalitat d'atendre a totes les persones.Tots els projectes són elaborats i dirigits per l'educadora i mediadora de museu Ester García Guixot.