Tot paisatge és ficció 2, és una proposta d'aprofundiment en el tema del paisatge. Si aquesta primera selecció ha tingut el món natural com a referència del paisatge, aquesta segona edició vol mostrar a través d'una sola peça i d'un sol artista, Miquel Navarro, el món de l'urbà com a construcció del paisatge contemporani.Es tracta d'una de les ciutats més significatives de l'artista valencià per la dimensió i presència que adquireix aquest Espai de batalla. Es va presentar per primera vegada el 2002 a la galeria Marlborough de Nova York amb gran èxit de crítica i públic. Era la primera exposició individual de l'artista a la capital newyorkina i en ella volia retre homenatge a la ciutat després de l'brutal atemptat de les Torres Bessones de l'11 de setembre. El centre de l'exhibició era aquesta instal·lació, Espai de Batalla, composta per una sèrie d'escultures d'alumini i zinc de formes i mides que s'assemblen una fantàstica ciutat en miniatura, meitat urbs, meitat cementiri. Navarro ens proposa percebre la ciutat des de dalt, a mode de travelling, en una escala que converteix l'home en gegant.La instal·lació, de quinze metres de llarg, set d'ample, i dos d'altura, està composta per diverses sèries de figures geomètriques de petites dimensions, organitzades en forma de blocs de cases, que també podrien ser les llàpides polides i ordenades en sèrie d'un cementiri. I es completa amb alguns elements de gran mida que s'assemblen els gratacels newyorkins. Un total aproximat de 2.500 peces que, en rigorosa disposició, s'estenen conformant pura creació poètica entre arqueologia i modernitat, una metàfora de la civilització destruïda.