Una de les línies de recerca més importants en l'obra de Montserrat Soto és la reflexió sobre l'art a través dels espais on es mostra i allotja. En l'any 1997 - en Silencis - l'artista centra la seua atenció en els magatzems d'obres d'art de diversos museus, els llocs on l'art no es veu, on l'art descansa. Posteriorment, Soto emprén durant cinc anys el projecte Paisatge Secret, una sèrie de fotografies que recull els interiors d'un conjunt de cases de col·leccionistes d'art contemporani en Amèrica i Europa. L'art es torna ara en exclusiu, només accedeixen a ell els propietaris i els seus convidats en la intimitat. En les sales del MACA podem contemplar 13 d'aquestes fotografies, pertanyents a la Col·lecció Telefònica.Per a dur a terme el seu projecte, l'artista va aconseguir col·locar-se en aquests habitatges; espais privats, inaccessibles però quotidians, i molt allunyats de la sacralització que envolten les obres d'art en els museus. Habitacions, salons, menjadors, despatxos i fins a banys són els contenidors d'obres artístiques, moltes d'elles d'autors molt cotitzats, el seu objectiu en primer terme és decorar aquestes estances. No obstant això, transforma l'privat en públic i obri la porta a un sinfí d'aspectes conceptuals, simbòlics i fins i tot psicològics, relacionats amb el col·leccionisme. Pintura, escultura, fotografia, objectes etnogràfics o arts decoratives poblen aquesta sèrie de fotografies de residències anònimes a l'espera de provocar en l'espectador, que observa sorprès i fins atònit, tot tipus de sensacions i preguntes: ¿Per a qui es reuneix semblant quantitat d'objectes? ¿Quin és l'objectiu de posseir una col·lecció? ¿Què és el que determina la selecció de les compres? ¿Té sempre bon gust un col·leccionista…?L'art com a autorreferència des de la seua trastienda més desconeguda per al comú dels mortals es converteix en una radiografia simbòlica dels valors de la societat contemporània. I construeix memòria que, a vegades, és de tots.