Esta obra original i vanguardista, acompanya l'exposició a les obres de la Col·lecció d'Art del Segle XX; s'exhibeix junt a peces molt rellevants del MACA, com Kiki de Montparnasse de Pablo Gargallo, llenços i escultures de Julio González o compartint l'espai vanguardista entre els Miró, Juan Gris, Alexander Calder o Ángel Ferrant.
En 1927 René Magritte [Lessines, Hainaut, (Bèlgica), 1898–Brussel·les, (Bèlgica), 1967] es va traslladar a París, on va entaular amistat amb André Bretón i es va convertir en un dels membres més destacats del grup surrealista. Les seues composicions es caracteritzen per la juxtaposició d'objectes quotidians en contextos inusuals, representats amb una pintura depurada de colors clars i fons plans. Esta obra recull un dels seus motius més cèlebres, l'home tocat amb un bombí i sense rostre, que sovint ha sigut interpretat com alter ego del propi Magritte. Ací, la figura apareix duplicada i siluetada per a allotjar, respectivament, un tupida fullatge i un paisatge amb el cel i els núvols com a protagonistes. Esta peculiar mescla entre realitat i ficció produeix una imatge desconcertant, característica de l'estil del mestre belga.
En La Belle Société, pintada per l'artista poc abans de morir, superposa dos siluetes d'un mateix personatge, però substitueix la imatge d'un home per contorns que contenen motius naturals i paisatgístics; una vegetació tupida, i davant, un perfil idèntic de platja i horitzó. Les siluetes actuen com si foren dos finestres cap a la realitat exterior; potser s'observen entre ells, potser hi haja una perpetua conversa entre dos tipus de naturalesa diferent que no arriben a entrellaçar-se. Lluny de submergir-se en l'automatisme de la corrent més lliure del surrealisme i sense abandonar, però, el gust per l'oníric o psicoanalític, Magritte dibuixa amb una línia segura, neta, quasi simple, amb formes senzilles en aras de la llibertat i l'expressivitat del pensament.
Magritte explicava així la seua concepció de la pintura: "La imatge pintada és, d'una part, la descripció del món visible modificat per una manera de pensar, o bé per altra part, la imatge pintada és la descripció del món visible comprés d'una manera espontània".
