Performance per Esther Ferrer. Festival de Música Contemporània

Al mateix temps i en el mateix espai, per la mateixa persona, la teoria i la pràctica juntes: Parla i fa, fa i parla. Teoritza i practica, practica i teoritza, i comença de nou. Però no es repeteix mai. Al final algú ha degut comprendre quelcom, però resulta difícil dir qui i què ha comprès d'aquest discurs sobre la performance.Perquè en realitat, ¿què és la performance?¿Un híbrid?, ¿Una tortura?,¿Una tomadura de pel?,¿Un plaer?,¿Qualsevol cosa?, ¿Una sorpresa?,¿Una vergonya?,¿Un avorriment?,¿Una diversió?, ¿Una falta d'idees?,¿Un gènere nou?,¿Un descobriment?,¿Una expressió artística?,¿Un risc?,¿Una broma?, ¿Una perversió?,¿Un acudit?,¿Un acte gratuït?,¿Un desafiament?, ¿Un esforç?.¿Una estafa?, ¿Un saber?,¿Una desviació teatral?, ¿Una comunicació?,¿Un desig de complaure?, ¿Un desig de provocar?,¿Un desig de fer directament?,¿Una nova experiència artística?,¿Un vàstag natural, il·legal, adulterí de l'art?, ¿Un gènere major?,¿Un gènere menor?, ¿Una desviació?,¿Un camí?,¿Un carrer sense sortida?,¿Una ruptura?.¿Un ideal d'integració artística?.¿Una pràctica d'integració artística?, ¿Una pràctica de llibertat?, ¿Una recerca d'un nou llenguatge?